Pell de caramel.

Un dels gèneres més conreats en les nostres lletres per a infants podria anomenar-se «al·legoria filosòfica-ètico-política», i consisteix en això: s’agafa un tema com ara la llibertat, la tolerància o el pacifisme, i es basteixen unes imatges al seu voltant —normalment protagonitzades per animals parlants, com a les faules— que transmetin el seu missatge de forma inequívoca. Com a progressistes que som, sempre aplaudirem qualsevol exaltació de la llibertat, la igualtat i àdhuc la fraternitat, però en alguns moments potser desitjaríem altres lectures més obertes, més contradictòries, més arriscades…
Pell de caramel entra de ple en els paràmetres d’aquest gènere, però val a dir que l’autor, que domina molt bé l’ofici, se’n surt força bé amb un gran domini del diàleg, la construcció de caràcters simpàtics i una agilitat narrativa que altres no tenen.
Les il·lustracions també contribueixen a fer una mica més aèria la proposta.

Ana Díaz-Plaja