Paraules de Júlia

Suposa un trasbals i un gran misteri que, amb setze anys, aquella amiga que t’havia promès que t’acompanyaria per sempre –sense ser conscient de les inferències dels anys–, un cop torni de les vacances d’estiu es reclogui en si mateixa, desaparegui de l’escola i no vulgui saber res més de tu ni de ningú. Com es pot endevinar, l’interès d’aquesta història rau en aquest silenci i en les seves causes.

Joan Bustos ha ben merescut el premi Enric Valor de narrativa juvenil amb aquesta novel·la, ja que s’ha atrevit a desenterrar temes que sovint queden velats o tapats, perquè és més fàcil maquillar la veritat que desemmascarar-la. Així doncs, apunta tabús com la violència de gènere i les conseqüències, tant biològiques com físiques, de la violació. Però sobretot destaca la dosi de realisme cruent present a la trama, perquè el Llop existeix al món i malauradament veiem com canvia de forma cada dia.

Establint analogies amb la mitologia i la tradició literària, ens planteja dualitats entre els personatges i ens els mostra tal com són, amb les seves ambivalències. Però va més enllà, ja que, davant de cadascun d’ells, ens convida a desautomatitzar la mirada, a no deixar-nos endur pels prejudicis, perquè hem de travessar el mirall, la simple aparença. Amb relació a l’estil, és lloable també la versemblança de la veu narrativa, que ens parla amb un to sincer i amb una fluïdesa que s’allunya de registres que a vegades semblen impostats.

La Júlia anirà minvant fins que d’ella només en quedi allò que va dir, el testimoni que sens dubte caldria llegir. Paraules de Júlia pot ser una lectura molt profitosa tant a casa com a l’escola, complementada amb una guia didàctica amb propostes de treball que podeu consultar aquí.

També podeu donar un cop d’ull al primer capítol.

Ariadna Civit