Només vull ser jo mateix

Mai no s’ha de renunciar a esbrinar la pròpia identitat, encara que el preu a pagar sigui traumàtic en més d’un sentit. Prou bé que ho sap en Pau, que en poc temps ha perdut el pare i l’avi. Quan tot just li fan a mans una informació vital, uns desconeguts li claven una pallissa tan brutal com aparentment immotivada. Amb l’ajuda de dues passavolants, l’Anna i sobretot la Laura, es recupera i aspira al que s’anuncia al títol d’aquesta novel·la. La trama, hàbilment ordida, manté l’interès incondicional del lector, dosificant adequadament la intriga i introduint de manera progressiva elements relacionats amb la identitat de les persones, qüestionats reiteradament i obsessivament durant el règim franquista: la repressió de l’homosexualitat i el marcat classisme. Una de les manifestacions més cruels d’aquest últim tret és l’existència de nombrosos casos de nens robats. La novel·la, malgrat algun detall que ens sembla una mica inversemblant o previsible, es llegeix d’una tirada, sempre amb l’ai al cor que resulta d’empatitzar amb el protagonista, fins a la catarsi final, potser un pèl precipitada. Hi trobem paràgrafs sencers de prosa magnífica, que posen de manifest l’excel·lent ofici de l’autor. I tot plegat farà que el lector reflexioni sobre els temes tractats, individualment, o en parli, si el text es treballa dins l’aula.

Joan Bustos