L'univers de les idees perdudes

Combinació de mitologia, astronomia i ciència-ficció, aquesta obra sembla deutora tant de Star trek com de Cròniques marcianes de Ray Bradbury. Hi ha un espai on s’altera la matèria i el temps, i els trasllats es poden produir a través d’imatges del pensament. Conté també un missatge simbòlic: les idees per elles mateixes no són perilloses, però sí que ho és el domini de la voluntat mitjançant les idees. El paper redemptor de la música i el factor determinant de l’empatia amb els animals hi donen el to humà, entre tanta fredor espacial i tecnologia. Molt elaborada en les descripcions dels llocs i els personatges, així com en l’originalitat onomàstica. Les frases cadencioses, les paràfrasis, els sinònims, demostren un estil treballat, conscient d’una tasca literària. No és una novel·la fàcil, i està adreçada als partidaris d’un gènere determinat, però sap mantenir l’interès del lector encara que no en sigui afeccionat, i resulta una obra per sobre de la mitjana en la literatura juvenil. Les il·lustracions, fidels al text, són també una mostra d’esforç imaginatiu, tot i aparentar haver estat pensades per a un públic més infantil.

Eulàlia Barbosa