La filla de l'argenter

Ambientada a la Barcelona de la pesta negra, La filla de l'argenter pot ser una lectura complementària, pel que fa a l'estil i a la intenció divulgativa, a l'excel·lent Serena de Dolors Garcia i Cornellà. Amb un estil fluid, conseqüència del bon ofici de Pradas, assistim a la confluència, tal vegada inversemblant per a algun purista de la història, d'en Jofre i de la Raquel. Ell, serf que fuig de la misèria cap a Barcelona, i ella, jueva, se senten oprimits pel que els ha tocat viure. Una circumstància tràgica, de ficció, reblada per una epidèmia històrica, propicia que s'enamorin, malgrat tenir-ho tot en contra. El relat permet accedir, a través de dos personatges ben traçats, a la vida quotidiana d'una època convulsa. La Història amb majúscules resulta més accessible a través de les històries amb minúscules dels protagonistes. I això s'obté amb escreix. Llàstima de la pífia (lapsus mentis però tanmateix peccata minuta) de fer consumir patates i tomàquets als barcelonins abans del descobriment d'Amèrica.

Joan Bustos

Tweet