La Rata Noclapa

Estem davant d'una nova obra de la col·lecció «Cavall» de Combel, del subgrup «Trot, per als que coneixen algunes lletres». El text se'ns presenta, doncs, en lletra de pal. Es tracta d'un conte il·lustrat escrit per la italiana Alessandra Berardi Arrigoni, traduït per Anna Casassas i il·lustrat per Mercè Galí.

És un conte acumulatiu que narra com un petit liró no pot dormir. La mare, que ho sap tot, l'envia a buscar la Rata Noclapa (els lirons són coneguts dormilegues de dia per la seva llarga hibernació i, a propòsit d’això, estan força amenaçats). El liró anirà a preguntar a diferents animals del bosc, als quals troba sempre dormint, i els despertarà amb la mateixa pregunta: «Saps on és la Rata Noclapa?» Entre les seves «víctimes» trobarà una llebre, una fura, un cérvol, una mofeta, un ànec, un talp, un os i una cornella. Quan finalment està a punt de saber la resposta, el petit cau en una son dolça. Un conte fantàstic per anar a dormir, i més si no tens son!

L'estructura, doncs, es va repetint, i ens permet descobrir diferents animals del bosc. La tipografia canvia depenent de si és la narradora qui parla o bé els animals mitjançant bafarades. El ritme i el vocabulari són adients i permeten que la canalla descobreixi expressions noves: dormisquejar, treure dels seus somnis, son subterrani, cap sota l'ala, etc., en són bons exemples.

Galí, ràpida i fresca, economitza com ningú la il·lustració. El seu traç, fet des de la reflexió, ens mostra sempre que més no és sinònim de millor qualitat, i que el menys pot fer guanyar en expressivitat i coherència l'obra i la composició. Fa servir una gamma cromàtica mínima en colors terra, jugant amb el fons de paper natural. Fixeu-vos cap a on empenyen la lectura les direccions dels personatges: d'això se'n diu una correcta narrativa visual.

La maquetació aposta per deixar el pes de la il·lustració bàsicament a la dreta, però generant un espai unificat. A l'esquerra es troba el text de la narradora, sempre centrat i entre dos motius il·lustrats. A sobre es reaprofita una espècie de camp per on el lironet corre a buscar un nou animal, i a sota hi ha una planta diferent cada vegada.

Sergi Portela