La Moli i la Doli

Molist ens té acostumats a històries aparentment senzilles, escrites amb sen-sibilitat i que reflecteixen situacions quotidianes. La Moli i la Doli s’emmarca en aquest estil però aconsegueix anar un pas endavant, perquè permet tantes lectures com interessos dels lectors. Qui vulgui, el pot llegir com la història d’una adopció (la paraula no apareix escrita enlloc): la Moli i la seva família acullen la Doli, una ovella petita, sola i de color groc, que un dia apareix davant del tancat. És també un relat sobre l’amor fratern (com la Moli, feliç de tenir una germana, ensenya a la Doli els seus costums) o també sobre les dificultats que les comunitats tenen a l’hora d’acceptar-hi nous membres i diferents (la Doli, al cap i a la fi, és una ovella de color groc asiàtic i amb vestit vermell!). Aquesta versatilitat i adaptabilitat d’allò que s’esdevé a les diferents situacions que pot viure el lector és un valor afegit. Gubianas, amb les il·lustracions, humanitza les ovelles fent-les caminar sobre dues potes i donant-los uns rostres on es reflecteixen els sentiments de les protagonistes. Text i il·lustració es complementen fins a crear un tot.

Aurora Vall