El signe prohibit

El signe prohibit és el relat d’intriga guanyador del darrer Premi Edebé de Literatura Infantil. És la tercera vegada que l'autor ha obtingut aquest mateix guardó.

L’ancoratge d’aquesta obra té un doble fons. Per una banda, una trama basada en la desaparició d’Alekssandra, la millor amiga del nostre protagonista, en Jordi, i per l’altra, un format d’escriptura que homenatja Georges Perec (1935-1982), un dels escriptors més importants de la literatura francesa del segle XX, apassionat per l’acrobàcia amb el llenguatge.

Rodrigo Muñoz és un escriptor que domina bé la tensió narrativa en primera persona i els diàlegs fluids. L’inici de la història t’atrapa des del primer moment perquè té l’habilitat d’introduir el lector, com si d’un confident es tractés, en un fet que li va passar al Jordi, un nen d'onze anys profundament reflexiu, i la consegüent decisió que va prendre: no parlar amb la lletra «a» fins a trobar de nou l’Alekssandra.

L’esperit Perec impregna tota la narració. No només perquè el pare del Jordi sigui el propietari de la llibreria de segona mà Perec, sinó també perquè la forma que tenia aquest escriptor de veure el món i de viure la vida a través del llenguatge hi són presents. En Jordi acabarà admetent que la decisió de viure sense fer servir una determinada lletra va ser un gran aprenentatge a la seva vida.

Les situacions creades en els diàlegs sense la «a» són especialment divertides, i si això se suma a una trama policial i detectivesca ben plantejada i a les subtils il·lustracions de Javier Andrada, l’envitricoll dóna pas a una bona lectura construïda amb enginy i bon ofici.

Cal fer una menció especial a la traducció al català d’Elisenda Vergés-Bó per la dificultat que suposa treballar un text com aquest, on el llenguatge és també el protagonista.

Nati Calvo