El secret de la Bet

La Bet té un secret i, com passa sovint amb els secrets, té el neguit de compartir-lo. Pep Molist, que és un gran coneixedor de la literatura infantil, li proposa seguir l’exemple d’alguns contes tradicionals basats en el mite del rei Mides. Què podem fer quan un secret no ens deixa viure? Doncs explicar-lo allà on ningú ens pugui sentir.

Molist ens presenta l’aventura de la Bet, un viatge d’anada i tornada per dins de casa, amb un text concís, breu i clar. Per fer més plaent la lectura, i pensant en els destinataris de la franja «Arri, Tatanet!» de la col·lecció «Cavall», afegeix al final de cada frase un seguit d’onomatopeies, ideals perquè els més menuts s’apropiïn de la sonoritat del llenguatge.

La proposta gràfica és signada per Teresa Bellón, que fa avançar la Bet i el seu gat pels diferents decorats de cada doble pàgina, creant unes composicions amb colors secundaris –que no són els més usuals en aquestes edats–, de formes sintètiques i sense volum. La il·lustradora, tot i el seu estil geomètric i un xic estàtic, aconsegueix donar el ritme que demana la història gràcies a l’alternança de diferents plans: general, detall, pla mitjà i angle picat. Aquest moviment de càmera també ajuda a subratllar el punt de misteri que busca el text de Molist. On va la Bet?

En conjunt, pel joc sonor, per la sorpresa final i per l’estructura entre simètrica i circular de la història, podríem dir que ens trobem amb un llibre rodó.

Glòria Gorchs