El foc dels déus

Aquesta obra té dos encerts inqüestionables. Un: acostar la mitologia grega als joves d’una manera desimbolta i propera. Dos: un excel·lent treball de llenguatge, en el qual l’autor desenvolupa diverses estratègies d’estil, pouant en la riquesa de la llengua, mostrant la seva pròpia creativitat i fins i tot fent-nos passar per moments en què ens sembla estar llegint literatura homèrica. I tot això sense perdre proximitat als lectors a qui s’adreça. La història narra els problemes que s’esdevenen quan els humans queden sense foc per designi de Zeus, i com no serà fins a la intervenció de Prometeu que ho resoldran. L’argument no acaba d’estar travat del tot. Així, veiem la peripècia a través d’un jove pastor, l’Hèctor, la seva família, el seu poble i la seva illa. Però en alguns moments el protagonista queda diluït entre altres personatges, el temps intern se’ns escapa una mica: escenes repetitives juntament amb el·lipsis una mica forçades que desorienten i descol-loquen una mica. Amb tot, endavant amb el llibre per familiaritzar els adolescents amb els tresors de la cultura clàssica!

Ana Díaz-Plaja