El ciutadà perfecte

Una novel·la que il·lustra (esperem que no!) com es veurà la Humanitat d’aquí a mil anys, posem per cas. Una distopia que beu d’altres (com ara 1984 d’Orwell) però que suposa un intent seriós i reeixit de reelaboració i actualització per fer pensar els lectors. En el futur imaginat per Ricart, el dolor, la imperfecció i l’ansietat han quedat eradicats. Però també les emocions. A Continent hi viuen ciutadans feliços i bells, gràcies als avenços científics i a un curós procés d’adoctrinament. El consum institucionalitzat de drogues, l’absència de lletra impresa (picada d’ullet a Fahrenheit 451) i la cirurgia estètica són la garantia d’aquesta pretesa felicitat falsa. Però la maternitat d’una eficient funcionària obrirà una escletxa. El Sistema, tot i els seus avenços, no ha aconseguit gestar ciutadans, i les embarassades no poden prendre drogues que les facin submises. Un llibre magnífic, exigent amb el lector, que podria esdevenir un clàssic i que mereix atenció més enllà del públic juvenil. En algun altre país, tal vegada, podria servir de matèria primera per a una sèrie, indubtablement de culte.

Joan Bustos