24è Premi de Literatura «Protagonista Jove»

CREECH, Sharon. Un batec alhora.
Trad. Dolors Udina. Pagès

L’Annie, una nena de dotze anys, és el centre d’aquesta història escrita en vers lliure, que corre al ritme dels batecs del cor: trap-trap, trap-trap... Al voltant de l’Annie hi ha la seva família, el seu amic Max i un grup de personatges entranyables que podrien ser un mirall del nostre dia a dia.
L’embaràs de la mare de l’Annie ha arribat justament ara que l’avi comença a perdre la memòria. La vida no s’atura i el temps passa inexorablement, com ho demostren els cent dibuixos d’una mateixa poma que la professora d’art fa dibuixar a l’Annie.
Però aquesta sensació de descontrol no desanima l’Annie, una nena amb ganes de viure intensament i amb el cap ple de preguntes. Per què en Max, el seu millor amic, està sempre de mal humor? Ara, córrer junts descalços amunt i avall ha deixat de ser divertit. És més important una cursa que el plaer de córrer plegats?

GALLEGO, Laura. El bestiari de l’Axlin.
Trad. Bernat Cormand. Montena

Us imagineu que el vostre món està ple d’infinitat de monstres sanguinaris? Aquest és el món de l’Axlin, una noia que viu a un petit poble assetjat per perilloses criatures; els éssers humans amb prou feines poden resistir. L’Axlin té una mentalitat científica i és l’única persona que queda al seu poble que sap llegir i escriure, així que es proposa escriure un llibre que descrigui els remeis coneguts per combatre els monstres. A fi d’ampliar aquest bestiari, l’Axlin decideix abandonar el seu poble i emprendre un llarg viatge d’investigació, convençuda que aquest coneixement ajudarà l’espècie humana a defensar-se dels monstres.
L’Axlin haurà de lluitar per sobreviure en aquest perillós món: les seves armes són una ballesta i els coneixements que atresora en el seu bestiari i que difon allà on va. En les seves aventures trobarà nous indrets i nous monstres, així com companys de viatge, amics i enemics, amors... i també descobrirà secrets sorprenents que mai hauria sospitat. Una història inoblidable!

AGUILAR, Laia. Juno.
Fanbooks

La Juno viu en un centre d’acollida des que la seva mare va entrar a la presó per haver disparat a un home. Com ella mateixa diu, té una tara que fa que ningú la vulgui i va passant de família d’acollida en família d’acollida, però totes la tornen perquè la convivència és molt difícil.
La Juno es tanca en el seu món i la ràbia que porta dins fa que no es deixi ajudar. Gràcies a la cuidadora Paula i, sobretot, a la relació que estableix amb un dels professors del nou institut, anem descobrint quins són els seus dimonis interiors i quin fet ha traumatitzat la seva vida.

ANDERSON, Natalie C. La filla que no existia.
Trad. Aïda Garcia Pons. Fanbooks

La Tina és una noia que sobreviu als carrers al costat d’una colla de lladres. Un robatori molt planificat, a casa d’una família rica, la portarà a viure un munt d’esdeveniments impensables uns dies abans. Enmig d’aquests esdeveniments, descobrirà part del seu origen fosc, sentirà com esclata l’amor per un noi blanc i ric i es veurà embolicada en assassinats, venjances i tot de fets força salvatges, i en alguns casos, commovedors. La Tina es converteix en una heroïna que arrossega el lector per una muntanya russa de sentiments i de sensacions en l’entorn exòtic i perillós del Congo.

MATHIEU, Jennifer. Moxie.
Trad. Lluís Delgado Picó. Fanbooks

La revolució de les noies pot començar a partir de la iniciativa d’una sola persona? Doncs ni més ni menys que això és el que la Vivian Carter, una jove adolescent d’un institut de Texas, decideix fer seguint l’exemple de la seva mare. I és que la Vivian està farta que a l’institut només es potenciï l’equip masculí de futbol, que es vegin com a normals les normes dictades sobre la manera de vestir només per a noies, que les petites agressions a les noies per part dels nois de l’institut es vegin fins i tot com a actes de fanfarroneria no punibles. Així que la Vivian decideix dir PROU! Ho aconseguirà? D’una llavor en pot néixer tota una revolució?

OLID, Bel. Tina Frankens.
Fanbooks

L’escriptora Bel Olid elabora una recreació actual del mite de Frankenstein que arriba just quan es compleixen els dos-cents anys de la publicació de l’obra de Mary Shelley. La Tina Frankens és una noia que es va despertant al laboratori de la seva tieta científica. No sap on és ni sap on para. Té un cos fet de pedaços i farcit de cicatrius. La protagonista lluita, al llarg de la novel·la, per esbrinar el seu passat –recorda feblement el moment clau: un accident als setze anys–, situar-se en el present i acceptar-lo, així com afrontar un futur incert.
Com ja passava en l’obra clàssica de Mary Shelley, la potència del relat recau en la relació entre la criatura creada, en aquest cas la Tina, i la seva creadora, encarnada ara per la tieta que aconsegueix fer reviure la jove de setze anys.