cab3
 
Crítica
 
>>
 
 

Em vaig casar amb els meus pares

A partir de la fotografia d’un casament en la qual els nuvis són la seva mare i un home que no és el seu pare, l’Enric comença a tenir un munt d’idees. La confusió el porta a creure que en realitat ell no és fill de qui li ha fet de pare. La història, en forma de dietari, està narrada en primera persona pel mateix Enric, i aquest punt de vista aporta moments força entranyables.
Els dibuixos són en tonalitats grises i ofereixen dos plans que es diferencien per la menor intensitat de color en els de segon terme; aquests representen pensaments, records, mentre que els de primer pla segueixen la línia argumental.
L’argument està explicat a bon ritme i s’arriba al desenllaç amb interès. Entremig, hi ha espai per a rondalles, per als avis, per a l’amistat... Tot i els encerts, el títol no es fa atraient i més aviat pot despistar; així mateix, algunes situacions o actituds resten versemblança a la història perquè creen cert equívoc respecte de l’edat del protagonista. Aquests desajustaments, però, no fan desmerèixer l’esforç de l’autora per dotar d’intensitat narrativa el text.

Gemma Mulet Valoració del crític:
estrella

 

Fitxa


Titol:
Autor:
Il·lustrador:
Editorial:
Lloc de edició:
Any:
col·lecció:
nº:
ISBN:
  Em vaig casar amb els meus pares
JULIÀ DINARÈS, Tessa
Valentí Gubianas
Animallibres
Barcelona
2011
La Formiga Groga
29
978-84-15095-26-2
Comentaris

No hi ha comentaris


 
 


 
 
Índex   Articles   Crítica  Redacció  Contacte   Cercador   CLIJCAT 

L’elaboració d’aquesta web, ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes, per a la creació de pàgines web sobre literatura catalana.

 

 

 


>>