Aquells a qui els agrada classificar de ben segur que serien partidaris de dir que al món hi ha dos tipus de persones: els qui veuen l’ampolla mig plena... i els que la veuen mig buida.
Entre els primers ens hi podríem incloure aquells que hem vist com el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no ha aturat el programa de biblioteques escolars «puntedu», ans al contrari, ja que enguany s’ha obert convocatòria perquè cent cinc nous centres passin a formar part de la xarxa de biblioteques escolars. També s’ha d’esmentar que mai no hauríem somiat que la literatura juvenil estaria ocupant taules, prestatgeries i columnes de diaris que fins fa poc eren propis de la «literatura de veritat», i igualment podem destacar l’empenta dels nous il·lustradors sortits de les diferents escoles del país, així com la celebració dels cinquanta anys de La Galera, referent de la recuperació del català en la literatura infantil i juvenil, l’obertura d’alguna llibreria o la reforma d’altres, com la Mulassa de Vilanova i la Geltrú.
Però, nois i noies, a l’altre cantó de la balança hi ha els qui ho veiem tot negre, fosc com la gola del llop. Només cal observar el descens de facturació de la literatura infantil —per sobre del 25% en alguns segells editorials—, el fracàs de vendes d’algunes parades en la Setmana del Llibre en Català malgrat els esforços de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana per refundar-la, els diàlegs entre creadors que expressen la seva voluntat de deixar aquest ram enfront d’un futur tan pessimista, les dificultats per atorgar determinats premis per la poca quantitat o qualitat dels originals presentats, o la dràstica disminució del pressupost destinat al Sistema d’Adquisició Bibliotecària, que ha motivat que les novetats d’enguany no hagin arribat a les biblioteques fins ben entrada la tardor.
Però, amics, coneguts i saludats, el Nadal és una magnífica ocasió per alliberar-se de temors, per resseguir els viaranys de l’Ana Díaz-Plaja en el seu article sobre quins llibres per a quines edats, per des-cobrir els secrets dels llibres sense mots de la mà de l’Emma Bosch o per descobrir la cuina de les bibliotecàries i professors de llengua de bracet de dos professionals del món dels lletraferits. I tot plegat per ajudar-vos a escollir llibres per als fills, nebots, amics i enemics, el marit i l’amant, la parella o l’exparella; llibres per al veí del segon segona o per al vigilant de l’aparcament, per a la fornera o per a la mestra, i per als amants de les crisis, perquè tot nedant per la imaginació s’oblidin de guardar la roba i descobreixin que, en definitiva, l’emperador Diner II va despullat.
Per tot això i molt més a Faristol no ens agrada gaire classificar les persones. Com a molt podem dir que al món hi ha dos tipus de persones: els partidaris de la Caputxeta Vermella de Perrault i els de la versió de Roald Dahl. Però tampoc són incompatibles, oi? Bones festes!